Encara que no sempre porti damunt llapis i paper, dibuixo el que veig. Però si bé dibuixar és observar per a entendre, la veritat és que sovint no entenc res. Quan li dono forma bidimensional a allò observat, a vegades es produeix una bonica confusió entre el dolor i el riure. Ve a ser com quan s’obren els txakres amb el reiki i surt propulsat un raig d’energia negativa. O no. En qualsevol cas és la meva manera de digerir la realitat, de posar-li cara a aquest monstre que pot ser la lletjor humana, i convertir-lo en animal de companyia. Encara que la digestió doni lloc a una altra monstruositat.